Què val la vostra joia? Fosa, revenda i reposició
La resposta curta
Una joia té tres valors, no un. La fosa és el metall sol: pes per llei pel preu del dia. La revenda és el que paga un comprador avui, entre el 20 i el 40 per cent del preu de botiga original d’un anell de diamants modern. La reposició és el que cobraria una botiga per un equivalent nou.
Tres xifres, i per què no s’avenen
Preguntar què val una peça és en realitat fer tres preguntes, i les respostes poden diferir en un factor de cinc sense que res estigui malament.
- La fosa és el valor del metall si la peça deixés de ser una peça: pes, llei i preu del dia. És un terra, no un preu.
- La revenda és el que pagaria avui un comprador per la peça tal com està, en un mercat real amb competència real del gènere nou.
- La reposició a botiga és el que us cobraria un establiment per comprar-hi l’equivalent més proper, nou, damunt del taulell, impostos i marge inclosos.
Un anell comprat per 5,000 pot dur 400 de fosa, vendre’s en privat per 1,500 i costar 5,500 de reposar. Les quatre xifres poden ser exactes alhora. L’error és demanar a algú el valor i després tractar com el valor la xifra que arribi.
La fosa és l’única xifra amb aritmètica al darrere
El valor de fosa és el pes en grams, multiplicat per la fracció de llei, multiplicat pel preu del dia per gram. L’or es cotitza per unça troy i una unça troy són 31,1035 grams, de manera que dividiu el preu cotitzat per 31,1035 i en traureu la xifra per gram.
Agafeu una aliança llisa de 18 quirats que pesi 6 grams. Una llei de 750 vol dir 0,75 de pur, així que la peça conté 4,5 grams d’or fi. Si l’or cotitza a 2,400 dòlars nord-americans l’unça, això són 77,16 dòlars el gram, i el valor de fosa és d’uns 347 dòlars. Els mateixos 6 grams en 9 quirats contenen 2,25 grams d’or i es fonen per uns 174.
Dues correccions a aquesta xifra. Les pedres no compten: un comprador que treballa per pes descompta una provisió per tot el que hi hagi encastat, o us demana que traieu les pedres abans. I ningú no paga la fosa sencera. Un comerciant que compra per fondre es reserva un marge per a l’afinament, l’assaig i el risc de preu, de manera que d’un comprador d’or directe podeu esperar una oferta de l’ordre del 70 al 90 per cent de la fosa, i sensiblement menys d’una casa d’empenyoraments. La fosa és aritmètica; l’oferta és una negociació.
Revenda: el que paga realment un comprador
Per a un anell de diamants modern i de gran consum, el preu de revenda sol ser entre el 20 i el 40 per cent del que va costar nou. Això no és cap escàndol, és l’estructura del sector. El preu de botiga que vau pagar incloïa la botiga, el personal, l’estoc esperant a l’aparador, el màrqueting, la garantia i els impostos. No en torna res. A més, el vostre anell de segona mà competeix directament amb un d’idèntic de nou a cent metres, i el conjunt de gent que busca un anell de compromís usat és petit.
Algunes peces queden molt per damunt d’aquesta forquilla. L’obra signada de Cartier, Tiffany & Co. o Van Cleef & Arpels conserva una part molt més gran del preu de botiga, perquè el nom és el mercat mateix. Les peces d’època en estat original, les pedres de color naturals, els diamants grans i fins amb informe de laboratori i l’or llis i pesant — on la fosa marca un terra dur — aguanten millor el valor.
Algunes queden per sota. Les pedres centrals cultivades al laboratori han caigut en picat al mercat primari i de moment amb prou feines tenen mercat secundari; els compradors posen preu a la muntura i tracten la pedra com a decoració. Les pedres petites de menys de 0,30 quirats no afegeixen gairebé res a una xifra de revenda. La bijuteria de metall comú banyat només té un valor decoratiu.
La reposició a botiga i el que vol una asseguradora
La reposició a botiga és el cost d’entrar en un establiment i comprar l’equivalent més proper de nou. És la més alta de les tres xifres, sovint entre dues i quatre vegades la revenda, i és el número al voltant del qual s’escriuen les pòlisses, perquè la majoria reposen l’objecte en comptes de donar-vos diners.
El que una asseguradora accepta és una taxació escrita d’un taxador registrat que ha tingut la peça al davant amb una lupa, un peu de rei i una balança, i que hi posa el seu nom. Una estimació feta a partir d’una fotografia — de Carat o de qui sigui — és un punt de partida per a aquella conversa i una manera de saber aproximadament on sou abans de pagar les hores del taxador. No és el document, i cap eina honesta no dirà el contrari.
Què eleva una peça per damunt del seu metall
Coses que afegeixen diners de debò:
- Una pedra central amb informe de gradació de laboratori, idealment l’original i idealment de més d’un quirat.
- Una signatura de fabricant reconeguda amb un contrast que hi concordi, no només un estil que recorda una casa famosa.
- Antiguitat amb l’estat original intacte: encastos no tocats, pedres originals, cap substitució moderna.
- Estoig, papers i tiquet originals d’una peça de marca, que canvien el preu rutinàriament en un marge visible.
- Un color natural poc corrent en una pedra, i la mida: el valor per quirat puja de manera abrupta, de manera que una pedra de 2 quirats supera còmodament quatre de mig quirat.
Coses que no afegeixen res, per més que sembli que haurien de fer-ho: la història familiar sense documents, el preu de compra original, una taxació antiga escrita per a l’assegurança i el pes en quirats tot sol en una pedra de color, puresa o talla pobres. Sobre com es jutja la qualitat d’una pedra, vegeu com saber si un diamant és autèntic.
On vendre, i què se’n queda cada canal
| Canal | Ingrés habitual | Rapidesa | Va bé per a |
|---|---|---|---|
| Comprador d’or o afinador | 70–90 % de la fosa | El mateix dia | Cadena trencada, arracades desaparellades, 9 quirats, sense pedres |
| Casa d’empenyoraments | Per sota de la fosa | El mateix dia | Diners a curt termini, no una venda |
| Joier del barri, compra directa | De la fosa a una revenda modesta | Dies | Peces modernes portables |
| Joier en dipòsit | Revenda menys un 20–40 % de comissió | Setmanes o mesos | Peces que necessiten aparador |
| Venda privada en línia | La revenda més alta, menys comissions properes al 13 % | Setmanes | Marques reconeixibles, pedres documentades |
| Comprador en línia especialitzat | Oferta ferma, per sota de la venda privada | Dies | Anells de diamants, certesa abans que preu |
| Subhasta | Martell menys un 15–30 % en despeses del venedor | Mesos | Peces signades, antigues, pedres grans o rares |
Dos hàbits valen més que qualsevol decisió concreta. Aconseguiu com a mínim tres ofertes, perquè les diferències entre compradors sobre la mateixa peça són amples. I no accepteu mai una xifra dita abans que la peça s’hagi pesat davant vostre.
Què fixa una xifra
Tres mesures fan gairebé tota la feina. El pes, en una balança de joier i no de cuina. La llei, per XRF o per prova d’àcid si no hi ha cap contrast de confiança. I, per a qualsevol pedra significativa, un informe de gradació d’un laboratori com el GIA o l’IGI. Amb aquestes tres, la fosa esdevé aritmètica i la revenda esdevé una cerca de vendes tancades de peces realment comparables: preus de venda, mai preus de sortida.
Sense elles, totes les xifres són estimacions, també les que surten d’una fotografia. Per això Carat retorna forquilles de fosa, revenda i reposició amb les vendes en què es fonamenten, en lloc d’una sola xifra segura de si mateixa, i no dona cap xifra quan les proves no la poden sostenir. Feu servir una estimació per decidir si una peça mereix el temps d’un professional. Feu servir el professional per decidir què en feu.
Preguntes freqüents
Com calculo el valor de fosa del meu or?
Peseu la peça en grams, multipliqueu per la fracció de llei del contrast — 0,375 per al 375, 0,585 per al 585, 0,75 per al 750 — i després pel preu spot de l’or per gram, que és la cotització per unça dividida per 31,1035. Descompteu el pes de les pedres abans de començar.
Per què ningú no em paga el que em va costar l’anell?
El preu de botiga inclou la botiga, el personal, l’estoc, el màrqueting, la garantia i els impostos, i res d’això no sobreviu a la revenda, i a més el vostre anell competeix amb els nous. Un anell de diamants modern de gran consum es revèn habitualment entre el 20 i el 40 per cent del preu original.
Els diamants cultivats al laboratori valen alguna cosa de segona mà?
Molt poc, de moment. Els preus del mercat primari han caigut en picat i el mercat secundari és prim, de manera que la majoria de compradors posen preu a la muntura i tracten la pedra com a decorativa. El metall de l’encast sol ser la part fiable del valor.
He de vendre la joia per fondre-la?
Només si la peça està trencada, passada de moda, és de llei baixa o no porta pedres que valgui la pena conservar. La fosa ignora del tot el disseny, el fabricant, l’edat i les gemmes. Si hi ha cap possibilitat que la peça sigui signada o antiga, feu-la mirar abans que ningú la pesi.
Una app em pot dir què val la meva joia?
Us pot donar forquilles estimades. Carat informa de la fosa, la revenda i la reposició per separat amb les vendes recents i els preus del metall que hi ha al darrere, i es reserva la xifra quan les proves són primes. Per a l’assegurança continueu necessitant una taxació escrita d’un taxador registrat.
Una reparació redueix el valor?
Depèn de la peça. En un anell modern, una reparació neta feta per un bon banc importa poc. En una peça antiga o signada, les pedres substituïdes, les grapes refetes i les soldadures posteriors són visibles per a un especialista i redueixen el que pagarà un col·leccionista.