Com llegir els contrastos de l’or: 375, 585 i 750

El número és una llei, no uns quirats

375 no compta res que pugueu veure. És la llei mil·lesimal: parts d’or pur per cada mil parts d’aliatge. 375 vol dir 375 parts de 1,000, o un 37,5 per cent d’or en pes, i la resta és coure, plata, zinc o pal·ladi, que donen al metall el color i la duresa.

L’escala antiga de quirats expressa el mateix fet sobre 24. Nou parts d’or de vint-i-quatre són 9 ÷ 24 = 0,375, i d’aquí els 9 quirats i d’aquí el 375. Els dos números es graven sempre per la mateixa cosa, i una peça pot dur-ne un, l’altre o tots dos. El quirat d’una gemma és una unitat de pes, 0,2 grams, i no té res a veure amb això.

Les marques i les seves equivalències

Els altres metalls fan servir el mateix sistema. 925 és plata esterlina, un 92,5 per cent; 958 és plata Britannia; 800 és un estàndard continental de plata, freqüent en peces europees antigues. PT950 o un 950 tot sol és platí al 95 per cent, amb PT900 i PT850 per als aliatges més lleugers; PD950 i PD500 són pal·ladi.

Un contrast britànic complet té tres parts obligatòries

Sota la llei britànica de contrastos de 1973, una peça assajada al Regne Unit porta tres marques gravades per una de les quatre oficines d’assaig.

1. La marca del responsable. Dues inicials o més dins d’un escut perfilat, registrades per l’empresa que va presentar la peça: fabricant, importador o botiga. Deixa constància de qui va posar l’article al mercat, no necessàriament de qui hi va treballar al banc.
2. La marca de llei. El número mateix, dins d’un contorn la forma del qual indica el metall. Pot anar acompanyada d’una marca pictòrica tradicional, opcional des del 1999: un lleó passant per a la plata esterlina, una corona per a l’or, un orbe per al platí.
3. La marca de l’oficina d’assaig. La població que va analitzar el metall. Un cap de lleopard és Londres, una àncora és Birmingham, una rosa és Sheffield i un castell és Edimburg. Glasgow, Chester, Exeter, Newcastle, York i Dublín apareixen en peces més antigues.

La lletra de data — una sola lletra dins d’un escut perfilat, amb la forma i la tipografia canviant a cada cicle — és voluntària des del 1998. Si hi és, data l’assaig amb precisió. Si no hi és, no data absolutament res.

Marques de conveni i marques d’importació

El símbol d’una balança de dos plats amb el número de llei a dins és una Marca de Control Comuna, aplicada en un país signant del conveni internacional de contrastos. Al Regne Unit es reconeix legalment sense tornar a marcar la peça, de manera que una joia suïssa o escandinava la pot dur en lloc d’una marca de població britànica.

El contrast britànic només és obligatori per damunt d’uns llindars de pes baixos: un gram per a l’or, 7,78 grams per a la plata, mig gram per al platí i un gram per al pal·ladi. Una cadena d’or fina, un parell de topos lleugers o una aliança prima es poden vendre amb tota legalitat sense cap marca.

Les marques americanes són un altre sistema

Els Estats Units no tenen oficines d’assaig ni contrast obligatori. El que hi trobareu és una marca de qualitat aplicada pel fabricant: 10K, 14K, 18K, PLAT, STERLING o 925. Ningú independent no ha analitzat el metall.

La llei federal de marcatge exigeix que una marca de qualitat vagi acompanyada de la marca registrada de l’empresa que la respon. Un 14K sol, sense cap marca de fabricant enlloc de la peça, és doncs un motiu per mirar-s’ho millor, tot i que és freqüent en gènere antic i importat i no demostra res per si sol.

També veureu 14KP, que vol dir quirat exacte: l’aliatge és exactament de 14 quirats i no una mica per sota, una distinció que importava quan les toleràncies americanes permetien un dèficit de mig quirat. Les peces continentals de vegades porten un 18 o un 750 tot sol amb el losange del fabricant i cap marca de població.

Les marques que volen dir que no és or massís

Aquestes apareixen al costat d’un número de llei o en lloc seu, i canvien el valor d’una peça en un ordre de magnitud.

• GP — banyat en or. Unes poques micres d’or dipositades per electròlisi sobre metall comú.
• GF, normalment com una fracció del tipus 1/20 12K GF — xapat en or. Una capa d’or de quirats soldada que representa com a mínim una vintena part del pes de l’article. Molt més duradora que el bany, però tampoc massissa.
• RGP o HGE — xapa d’or laminat i bany electrolític d’or gruixut. Recobriments prims, digui el que digui la paraula gruixut.
• Vermeil — plata esterlina amb una capa d’or a sobre, sovint marcada només amb un 925.
• EPNS — alpaca platejada per electròlisi, que no conté gens de plata.

La sorpresa més habitual és una peça d’un groc càlid marcada 925: el cos és plata i el color és un recobriment. Busqueu el desgast als punts alts, un to gris més fred o rosat que traspua a sota i una línia verda on el bany ha cedit en una aresta.

Quan no hi ha marca, o la marca menteix

Una peça sense marcar no és una peça falsa. Les marques falten per raons corrents: l’article queda per sota del llindar legal, es va fer en un país sense règim de contrastos, és anterior a la llei que li tocaria, se n’ha canviat la mida i el joier ha retallat el tros de canó marcat, o quaranta anys de portar-la han aplanat la marca fins a esborrar-la.

Les marques també poden mentir. Hi ha números de llei gravats damunt de gènere banyat, i una marca només és tan honesta com qui aguantava el punxó. Les proves que resolen la llei són un assaig: l’XRF d’una joieria, ràpid i no destructiu però que només llegeix les primeres micres i que una capa gruixuda de xapat pot enganyar, o la prova d’àcid amb pedra de toc, que travessa qualsevol recobriment i deixa una marqueta al metall.

Fotografiar un contrast perquè es pugui llegir

Les marques es graven poc profundes i sovint no arriben al mil·límetre, de manera que la fotografia fa la major part de la feina.

• Netegeu la zona amb un drap sec. No la poliu, i no poliu mai una peça antiga.
• Il·lumineu-la de costat, no de cara. La llum rasant projecta ombra dins dels solcs del punxó i els fa llegibles; el flaix directe els aplana fins a fer-los desaparèixer.
• Recolzeu la peça sobre una superfície fosca i no reflectant i feu servir el mode macro del telèfon, allunyant-vos una mica si l’objectiu no vol enfocar.
• Feu per separat l’interior de l’anella, la llengüeta del tancament, el dors de l’anella d’un penjoll i la tija de l’arracada. Les marques es reparteixen entre components més sovint del que la gent espera.

Carat transcriu el que hi ha gravat i no el que suposa — 750 es queda en 750, no es converteix en «or de 18 quirats» — i després interpreta la marca, que és l’únic ordre que us permet comprovar-ne el raonament. Com funciona explica la resta, i què val la vostra joia explica com la llei alimenta la xifra de fosa.